España
Chile
Colombia
España
Chile
Colombia
SER Podcast
La paraula fantasma té un viatge etimològic molt bonic que connecta la por als esperits amb la idea de la llum i la visió. El seu origen es troba en el grec antic i ens va arribar a través del llatí.
L'origen grec: la llum i l'aparició
Tot començar amb l'arrel indoeuropea bha- o bhan-, que significa "brillar" o "il·luminar".
D'aquesta arrel en va néixer el verb grec phainein ("mostrar" o "fer veure") i, posteriorment, el verb phantazein, que significava "fer visible" o "presentar a la ment".
D'aquest verb es va derivar el substantiu phántasma (φάντασμα), que s'utilitzava per descriure una "aparició", una "il·lusió òptica", un "somni" o un "espectre". En essència, un fantasma per als grecs era qualsevol cosa que es mostrava o apareixia de cop i volta davant dels ulls, com un reflex o una ombra.
El pas pel llatí
El llatí va adoptar la paraula grega gairebé tal qual: phantasma (amb el significat d'aparició, visió o espectre sobrenatural). Durant l'Edat Mitjana, el terme es va anar fixant cada vegada més per referir-se específicament a les ànimes dels morts que tornaven de l'inframón o del purgatori per manifestar-se davant dels vius.
La paraula va entrar directament al català medieval des del llatí. Curiosament, comparteix la mateixa família de sang amb altres paraules que utilitzem cada dia i que tenen a veure amb coses que "es mostren a la ment" o "brillen":
L'etimologia ens diu que un fantasma, lluny de ser només una criatura terrorífica amb un llençol, és literalment "una aparició" o "quelcom que es fa visible".
Como cada verano, va a pasar unos días de vacaciones a la costa. El médico le dijo que la brisa marina le iba abien a sus pulmones. Este año ha alquilado un miniapartamento en una urbanización cerca de la playa. Es un único espacio, pero tiene una salida al exterior: un patio con una mesa, dos sillas, una tumbona y un toldo que le protege del sol y de las miradas de los vecinos. Así comienza el relato de M C, titulado Affaire de verano
La protagonista d'aquesta història rep en herència una casa que té un pati. I dins el pati un element vegetal que es resigna a desaparèixer, com si fos una malaltia que s'agafa amb força quan intentes arrebassar-la. L'autora, Marta Sales, ens va deixar malhauradament no fa massa i aquest relat seu es una bona forma de recordar-la a ella. Escolta a Marta Cantamisa posant la veu de la narradora i deixa't emportar per la seva proposta de relat.
Lola B. Gallardo nos lleva a un patio de colegio. A un espacio agobiante por el calor que todo lo impregna. Un entorno en el que quieren huir por igual los alumnos que los profesores y donde la profusión de adjetivos nos va a acercar a una alumna que, a los ojos de su profesora, no se escapa de la crítica. ¿Será por esa camiseta que lleva?
